Jo era normal. Un xiquet normal. O, si més no, això em pensava. Tenia una família normal, amb un pare i una mare normals que treballaven en faenes normals, i una germana menuda amb qui em barallava amb absoluta normalitat.
Però tot això canvià amb una carta: el rebesiaio ens havia deixat en herència una gran mansió i als pares els va faltar temps per a organitzar la mudança. Barri nou, casa nova, escola nova, amics nous. Vaja, un desastre!
Allò no era ni mig normal, i encara ho seria menys el misteri que amagava aquella casa, dalt del tossal.
Ara vos explicaré com va començar tot...
