L’objectiu d’aquest curs és conèixer com ha evolucionat la literatura centreeuropea durant un segle que ha estat especialment convuls pel nostre continent. Recollint la producció literària d’escriptors i escriptores de procedència diferent, pertanyents a tradicions literàries i lingüístiques també diverses. El curs està estructurat per temàtiques, intentant abastar la creació literària en les seves diferents formes, narrativa, poesia, assaig, periodisme literari, orígens i tradicions.

Amb aquest títol, El Club Editor, ens posa a l’abast el debut literari de Roser Vernet (El Masroig, Priorat, 1955). Un relat que transita en els espais de la memòria marcats i definits pels llocs que habitem, llocs que ens habiten, teixint la teranyina de formes, colors, emocions i certeses acumulades al llarg de l'estada, de les partences i retons al lloc. A l'espai exterior que ens habita a còpia de reflectir-se dins nostre, i que configura el mosaic que ha anat, i va, definint el nostre relat vital. Un relat que, en el cas de Roser Vernet, s'ha anat configurant a còpia de camins, de fer ruta, de tenir "casa parada i oberta", de retornar al lloc i als elements primordials que ol defineixen i que son part indestriable de l'autora.

Tot just acabats d'estrenar els anys noranta del segle passat el líder del Consell Nacional Africà (ANC) Nelson Mandela, després de vint-i-set anys de captiveri, surt de la presó de Robben Island, iniciant immediatament, juntament amb l'últim president blanc de Sud-àfrica Frederik de Klerk, un procés de converses que donarien com a resultat la fi del sistema de segregació racial que estava vigent al país des de l'any 1948. Procés de pacificació i democratització nacional que va sorprendre a tot el món i pel que els seus dos protagonistes principals varen ser reconeguts amb el Premi Nobel de la Pau.

A Canalles "Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors", Patrick Radden Keefe posa a l'abast dels lectors 12 històries que tenen en comú el fet que els seus protagonistes siguin persones que viuen en els espais més ombrívols que la nostra societat genera i dels que es nodreix a pesar de les normes i l'statu quo imperant. Convivint, fins i tot participant, amb la foscor difosa que impregnen en el dia a dia del món.

Cósima, és la darrera obra de Gracia Deledda (Nuoro, 1871), publicada després de la seva mort i deu anys després que li fos atorgat el Premi Nobel de Literatura. Cósima és una obra autobiogràfica, escrita en tercera persona, en la qual l'autora evoca la seva vida al Nuoro natal retornant als seus records i oblits d'infantesa, en una societat ancestral regida per codis consuetudinaris que es transmetien oralment i que conformaven un seguit de regles que governaven totes les esferes de la vida de la regió.

Des de la nostra Escola de lletres, per aquest curs 2023, us proposem de fer un “Curs sobre Escriptores Catalanes contemporànies” conduït per Iris Llop. Explorarem la tradició literària catalana a partir de l’escriptura de dones. Les diferents etapes de la literatura dels segles XX i XXI a partir de diversos enfocaments, com la literatura comparada i la teoria literària feminista, i diferents gèneres com ara la novel•la, els contes, l’assaig o el periodisme.

Aquesta obra ens transporta al món fabulós de la Bretanya dels cavallers de la taula rodona, amb Artús i Ginebra presidint un sopar de Nadal, quan irromp a la Sala un cavaller misteriós i fantàstic que proposa una juguesca a tots els pressents. El repte, per protegir a Artús, ol recull el seu nebot Galvany, cavaller molt respectat entre els presents per les seves cinc virtuts representades al pentangle d'or que llueix al seu escut com a "símbol de la veritat en la seva essència més pura" segons ol va concebre Salomó. I, un cop acceptat el repte, comença la gran aventura que es perllongarà al llarg d'un any i fins al primer dia sense ahir del nou any a venir. En Galvany recorrerà en solitari, afrontant múltiples experiències que ol posaran a prova, el país de Gal•les fins a nord a la península de Wirral, lloc desconegut i selvàtic, on ha de trobar la Capella Verda, escenari fantàstic on s'ha de produir la trobada entre els dos cavallers i donar resposta a la juguesca proposada un any abans pel cavaller verd.

De la mà de l'editorial Nits blanques, ens arriba la primera obra literària islandesa traduïda al català. Tot un clàssic de la literatura d'aquest país, publicada el 1993, que ha tingut difusió en més de vint llengües.

Amb aquesta entrega Eva Baltasar (Barcelona, 1978), tanca l'exitós tríptic que va començar amb Permagel (premi Llibreter 2018) i va continuar amb Boulder (premi Òmnium a la Millor novel•la de l'any 2020.

Aquesta és la primera entrega per aquest any de l'editorial Edicions del Periscopi. Una història que ens transporta a la França de la segona meitat del segle XIX. De la mà del pare Gabriel que, quan ol criden de l'asil per acomiadar l'ànima d'una interna, troba amagades, sota el vestit funerari, unes llibretes manuscrites. És la història de la Rose, una nena de tot just catorze anys, filla d'una família de camperols, que és venuda pel seu pare a un home benestant. És apartada de tot allò que coneix, un petit món que no ha anat més enllà de la granja familiar, sotmesa a un aïllament total i a tota mena d'abusos, convertida en objecte d'un pla ideat des de l'egoisme i la maldat més profunda que només l'ésser humà és capaç de desplegar.