«Frederic Perers fa temps que es preocupa per les llengües que tenen dificultats de supervivència, especialment per la nostra. Fa uns quants anys va dirigir una publicació, modestíssima i ambiciosa alhora, per a informar de les llengües minoritzades de l'Europa occidental, Llengües Vives. Per a informar-ne i provar de tornar-los la veu.
En aquesta mateixa línia i amb aquesta mateixa preocupació, o encara més, fa uns quants anys va tenir la idea, simple i brillant, de resseguir en el temps l'impacte en el lèxic de la subordinació del català a l'espanyol. Una idea que ha fruitat, al cap de mesos i mesos de feina treballosa, en L'efecte Villalpando. Dic treballosa, no laboriosa, pensant en el sentit etimològic de treball (que per cert usurpa semànticament, i com més va més, la nostra feina) perquè, el llarg temps que hi ha esmerçat, l'ha dedicat a cercar i a consultar sense desdir cada mot de filiació castellana sabuda o suspecta i a sospesar-los, un per un, amb una passió ordenada i una rigor exemplar.»