Entre els mites i les narracions llegendàries del país, del territori que abasta totes aquelles terres situades entre els rius Llobregat i Gaià, sobresurt un fet i un personatge heroic que ateny tot el territori: Mir Geribert. Ell i la seva remota ciutat dalt la muntanya són, indubtablement, l’assumpte llegendari més genuí i potent d’aquesta zona.
En el moment en què a Europa es desperta del feudalisme, Mir Geribert, un dels que implantarà el nou ordre, esdevé un heroi destruït per la història, un heroi a qui la societat no li deu gratitud per cap gesta, sinó un heroi com ho són la majoria d’herois èpics: Aquil·les, Roland, el comte Arnau, de l’ètica dels quals no es desprèn, precisament, una moral civil correcta, i sí una actuació individual extraordinària. Un heroi —i en el cas de Mir Geribert potser hauríem de dir un antiheroi— protagonista d’una aventura que acabarà en malastre i tragèdia, un final obligat per entrar a formar part d’aquesta categoria mitogràfica.
