La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar
de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador
d’aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença
una carrera contra l’inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre
que teniu a les mans és alhora la crònica d’una mort anunciada, un relat
de formació sobre el pas a l’edat adulta i un cant a l’amistat. També és un
homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de
les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana.
Precisa i delicada, d’emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és,
finalment, la narració d’un episodi que marcarà de manera irreversible la vida
del protagonista.
