LA TESI PRINCIPAL DE "LA PARADOXA DEL BENEFICI" CONSISTEIX EN EL FET QUE LA INNOVACIÓ TECNOL.GICA MOSTRA UNA TENDÈNCIA NATURAL A ACUMULAR LA RIQUESA EN POQUES MANS. LES NOVES TECNOLOGIES AFAVOREIXEN ELS PRIMERS QUE LES ADOPTEN: PODEN APROPIAR-SE DE TOT EL MERCAT I UTILITZAR AQUESTES MATEIXES TECNOLOGIES PER AFERMAR EL PODER I RESTRINGIR LA COMPETÈNCIA AL SECTOR. EN CONSEQÜÈNCIA, ELS SALARIS SÆHAN ESTANCAT MENTRE QUE EL COST DE LA VIDA NO PARA DE CRÉIXER. PER TANT, NECESSITEM INSTITUCIONS FORTES I UNA REGULACIÓ INDEPENDENT QUE GARANTEIXI I PROTEGEIXI LA COMPETÈNCIA.
UN DELS MÉS GRANS EQUÍVOCS CONSISTEIX A CREURE QUE EL MERCAT ÉS LLIURE I LA COMPETÈNCIA, UN EFECTE NATURAL. LA MAJORIA DELS MERCATS FUNCIONEN PERFECTAMENT, PER. AMB LÆARRIBADA DE LES NOVES TECNOLOGIES, LES FALLADES DEL MERCAT AUGMENTEN EL DOMINI I LÆACUMULACIÓ DE RIQUESA. NOMÉS UN CAPITALISME FAVORABLE AL MERCAT POT INSTAURAR UNA COMPETÈNCIA SANA, QUE BENEFICIÏ TOTS ELS ACTORS DE LA SOCIETAT, INCLOSOS ELS CLIENTS I ELS TREBALLADORS.
