Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu
Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de les
etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar,
Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i
des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer
alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en
la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.
I això, l’autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre
ells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i de
poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i
molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu
personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records
de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per
més de quaranta anys de cultura i contracultura.
El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció
de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne
la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena
“Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell
de Viladot.
