El 1945 Franco fa un viatge decisiu. La missió és redimir
Extremadura de la pobresa. El Plan Badajoz va ser un dels
intents més grans de transformació econòmica i social.
El somni del milagro español i l’embrió del café para
todos. Mentrestant, un altre somni es descongelava: l’or
dolç, la fruita, la indústria agroalimentària, el desig de
convertir l’oest, l’occident català, el Ponent imponent,
la Terra Ferma desfermada, en la Califòrnia catalana. La
missió d’alimentar Europa despertava, des dels dies que la
Mancomunitat va idear i construir l’Imperialisme Dolç. En
ple franquisme, Ponent és la primera mossada de llibertat
europea, el referent, el símbol d’una economia, d’una
societat, d’un futur. Catalunya, Extremadura, dos models,
dos realitats, es van trobar en un punt del camí. Perquè des
de principis de segle, fins a la transició, i arribant al segle
xxi, aquesta és la història d’un dels interrogants crònics
clavats a la pell de brau: la terra, lliure, i els seus fruits.
