«Publicada set anys després de _La febre d'or_, la novel·la breu _La bogeria_ (1899) és una aportació singular en la tradició narrativa catalana, tant pel que fa al tema -l'estudi particular d'un "cas clínic", amb una forta dependència de la història política i social del país- com pel que fa a la trajectòria literària d'Oller. En el context de la fi de segle, l'obra evidencia el desenvolupament d'una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»
