Nikolai Leskov (1831-1895) és un clàssic de la literatura russa, un prosista polifacètic que al seu país natal és reverenciat al mateix nivell que Gógol, Dostoievski o Txékhov. Aquest darrer, en una carta al seu germà Aleksander, deia que Leskov era el seu escriptor preferit. Tolstoi també n’era un lector atent, i va al·ludir en més d’una ocasió a l’extraordinari talent lingüístic de Leskov, al seu do de mantenir-se fidel a la realitat i a la seva capacitat de mostrar les deficiències del progrés. El fet que Leskov sigui menys conegut fora de Rússia que els seus grans compatriotes es deu, principalment, a la dificultat de traslladar a un altre idioma (i, per tant, a una altra cultura) el seu llenguatge particular: una barreja d’allò més pintoresca de paraules populars o pseudopopulars, de cultismes fantasiosament deformats pels camperols o usats en un sentit impropi, d’híbrids verbals i de mots directament inventats per l’autor. Aquesta sofisticació estilística permet a Leskov plasmar amb més vivesa i autenticitat l’essència dels seus personatges. Es tracta d’homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida. El lector en trobarà una mostra ben variada als relats d’aquest volum, que oscil·len subtilment entre la llegenda i la farsa, entre la narració realista i el conte a la vora del foc.
Nikolai Semiónovitx Leskov (1831-1895), autor prolífic de novel·les, relats, obres de teatre i articles, va néixer a Gorókhovo, un poble a prop de la ciutat d’Oriol, en una família d’extracció eclesiàstica. Va treballar com a administratiu al tribunal penal d’Oriol i després com a viatjant de comerç d’una empresa anglesa, un càrrec que li va permetre viatjar arreu de Rússia i acumular material per a la seva futura obra literària. Va viure una llarga temporada a Kíev, on va començar a escriure ficció i cròniques periodístiques, i on es va casar el 1853 amb Olga Smirnova, amb qui va tenir dos fills. Un greu trastorn mental de l’esposa va causar la ruptura del matrimoni. El 1860 Leskov es va traslladar a Sant Petersburg, on es va establir definitivament i es va ajuntar amb Ekaterina Bubnova. La parella va tenir un fill, Andrei, que es convertiria en el primer biògraf oficial del pare i que, després de la mort de Leskov, es dedicaria a la difusió de la seva obra, que ocupa un total d’onze volums. La més cèlebre de les seves novel·les, Lady Macbeth de Mtsensk, va ser adaptada per Dmitri Xostakóvitx per a l’òpera homònima, estrenada el 1934 a Leningrad.
