Un jove i exitós dramaturg, l’Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sonka, una dona gran que només poseeix una vaca, l’acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d’odi, d’explotació i d’humiliació, però sobretot de desig i d’amor prohibit, poderós, inconcebible. L’Igor entén immediatament que es troba davant d’un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable.
A poc a poc, el lector s’endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sonka, prové de l’Igor, que el modifica. L’Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s’intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l’obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà.
Quins són els límits de la producció artística? Karpowicz emmiralla en el teatre la ficció literària i els seus propòsits, escletxes, manipulacions i mentides. Perquè potser la ficció és l’única forma d’explicar la veritat.