Com els grans pedagogs, Josep Maria Jarque i Jutglar (1935-2016) va ser, a més, un gran activista. I, per tant, un idealista. Una d02019;aquelles persones que fan moure el món en la bona direcció. Constant, tossut i autodidacte, va fusionar la seva carrera professional amb un recorregut vital dedicat a la defensa del dret dels infants amb discapacitat a rebre una educació de qualitat. I ho va fer des de la intransigència ben entesa, perquè ni un sol dia res ni ningú no el va fer abdicar d02019;aquesta missió.
Va viure en primera persona les tres èpoques d02019;aquesta lluita que encara no ha conclòs: la del temps de l02019;escolarització, la del temps de la integració i la del temps de la inclusió. A la primera va arribar-hi un cop ja s02019;havia endegat, mentre que de les dues darreres en va ser precursor i capdavanter. I és això el que reflecteixen els escrits que recull aquest llibre, articles que corresponen a períodes i publicacions diversos, a través dels quals revisitem unes idees i una visió del món i endevinem la forta personalitat que hi havia al darrere.
Aquest és un llibre-homenatge a l02019;aprenent de mestre (com li agradava definir-se) Josep Maria Jarque, un llibre escrit amb les seves mateixes paraules, editat en col·laboració amb la seva família i la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Catalunya, de la qual va ser membre i inspirador. Però sobretot és un llibre gràcies al qual podem recuperar les seves reflexions sobre un model educatiu que ha de ser capaç de donar una resposta equitativa i personalitzada a tot l02019;alumnat, sense distincions.
