Heus aquí un llibre curiós, que sorprendrà més d’un lector. És una mena de dietari, o potser un text epistolar, o unes breus confessions; és difícil de decidir-ne el gènere perquè, de fet, també conté alguns poemes i reflexions sobre la vida escrits en aquells moments en què veiem com s’escola d’una manera inevitable.
Els protagonistes essencials són uns gats i les seves mestresses, però també podríem dir que el protagonista ocult, i tanmateix omnipresent, és l’amor entre les persones i els animals. En concret: l’amor pels gats.
En aquestes pàgines, sense ironies, amb la contenció difícil que, de tant en tant, es veu esqueixada pel curs dels esdeveniments, Montserrat Gallart hi narra els darrers temps de la seva gata preferida, la Tigri, i dels seus dos companys, en Pandi i la Popi, els quals expliquen, des de la seva fidelitat de gats, l’agraïment profund per tota la vida passada al costat de les seves mestresses. Com diu l’autora, es tracta d’un text que ens ofereix la possibilitat de copsar l’amor pel marruix concret i, amb un sentit més ampli, per la vida.
(Del pròleg de Francesc Parcerisas)