L'autora va voler, inicialment, que aquest llibre fos testimoni de les receptes de cuina de la gent de Llagostera. La idea principal era que les àvies del poble deixessin empremta de la seva saviesa culinària, que sovint queda restringida a la família quan s'asseu a taula i gaudeix de l'àpat. Després els sabors i les sensacions queden desats en el record i sovint ningú de la família no els reprodueix. Tothom treballa, té pressa, no cuina, ja se sap. Però, mentre el llibre anava agafant forma, s'anava ampliant la llista de cuiners. Primer van ser, com he dit, les àvies, però després van venir els fills i els nets, que sabien receptes heretades. Aleshores, em vaig preguntar per què no obria el llibre als professionals de la restauració, que també cuinen receptes ancestrals i alguns, fins i tot, tenen reconeixement internacional. I ja, posats a fer, vaig accedir que hi col·laboressin persones que, sense ser de Llagostera, hi mantenen una estreta relació, ja sigui per professió, per vincles familiars, per veïnatge. Tanmateix, mai no he perdut de vista que les receptes recollides en aquest llibre tenen com a ingredient principal els bolets que collim a Llagostera i els seus entorns.