La mort ha estat uns dels grans temes de la filosofia occidental des dels seus inicis. Tanmateix, el pensament metafísic no l’ha contemplada des del seu vessant més dramàtic: l’absència de l’altre.
Fins i tot en les coses més petites que omplen la nostra existència hi ha un rastre de les cicatrius que ha deixat el dolor d’una pèrdua, d’una absència que ens sobrepassa, ens inquieta i ens commou.
En aquest assaig Joan-Carles Mèlich tracta un tema universal, el de l’experiència de perdre un ésser estimat, amb tot allò que l’acompanya: el dol, el buit, l’enyor, la compassió, el consol... I ho fa des del que ell anomena una filosofia literària, la que passa d’una visió metafísica del món a una visió literària de la vida.
