VUIT DIES DE MARÇ

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del ex policia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com adictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra.

Són els anys cinquanta, l'inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d'agitació social a causa de l'augment del preu del tramvia.

Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d'en Mascarell d'abans de la guerra, li explica que en Piñol, l'Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l'exinspector van marxar junts a l'exili, al camp de refugiats d'Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen.

Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d'un oficial alemany va desencadenar l'horror, va obligar en Piñol a matar l'Arnella d'un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l'Humet, però la pistola només tenia una bala: l'Humet es va salvar i va jurar venjar-se d'en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners.

L'Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida.

En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l'endemà a dinar a casa seva, però l'Humet no s'hi presenta. Quan l'inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l'antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L'acusat és en Nicolau, l'exnòvio de la noia, però l'instint de policia d'en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.