Hi ha una intensa relació entre el lloc i la persona. No sempre ho sabem ni sempre resulta evident, però hi és. Així succeeix particularment quan ens aproximem a l'espai de la recerca espiritual.
El concepte de monestir interior fa referència a una sèrie d'espais i de pràctiques que van molt més enllà d'una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ric de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona.
En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dones han cercat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però sobretot es tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que se'n fa. El lloc neix d'una pràctica. ¿De quin espai es tracta? ¿A l'interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés. Els quatre capítols d'aquest llibre parlen precisament d'aquest accés i emprenen cadascun la tasca de trobar-ne les portes.
