El 2004, any de la publicació de Per què ens estimem les dones, Mircea Cartarescu ja era un autor de reconegut prestigi a Romania. Tanmateix, però, el volum que teniu a les mans, format per vint-i-un relats, es vincula sobretot als escenaris de la seva infantesa i primera joventut. Amb un estil fet de filigrana i servint-se del joc autoficcional, l’escriptor ens presenta una corrua de narracions en què es manifesta un interès explícit per les dones, l’amor i la bellesa femenina i, és clar, el sexe.
Dones entendridores com Petruta, enyorades com la jueva Ester, idealistes fra-cassades com la securista Irina, monstruoses i diabòliques com la Nana de Torí, desafortunades com la gitana Zaraza... I totes elles, ben mirat, no són sinó dones aparentment corrents, però que en les paraules de Mircea Cartarescu assoleixen allò extraordinari que qualsevol conte ha de tenir per meravellar-nos. MIRCEA CARTARESCU (Bucarest, 1956) és poeta, narrador, assagista i crític literari. Des de 1991 exerceix com a professor de literatura romanesa a la Universitat de Bucarest. Malgrat que a partir de l’any 1992 deixà d’escriure versos, sempre ha manifestat sentir-se, per damunt de tot, poeta. De fet, el 2015 reuní tota la seva obra en vers en un sol volum, Poezia. Pel que fa a la narrativa, ha publicat els llibres de relats Travesti (1994), Per què ens estimem les dones (2004), Les belles estrangeres (2010) i L’ull castany del nostre amor (2012). Les obres Nostàlgia (1993), el poema èpic El Llevant (1990) i la trilogia Cegador (L’ala esquerra, 1996; El cos, 2002; i L’ala dreta, 2007) l’han consagrat com un autor de culte i ha esdevingut l’escriptor romanès contemporani de més prestigi. La seva darrera obra publicada és Solenoide (2015).
Membre destacat del postmodernisme romanès -del qual n’ha estat un teòric-, la seva obra, carregada d’ironia, de tendresa, de sensibilitat i de múltiples referències metaliteràries, ha estat traduïda a prop de vint idiomes i guardonada
amb alguns dels premis més rellevants del seu país, així com d’altres d’abast internacional. Els lectors coincideixen amb els crítics, que aposten contínuament per la candidatura de Mircea Cartarescu al premi Nobel.
