Nota de D. Sam Abrams
Des de L’Absent (1989) fins a Cap nom del món, que el lector ja té a les mans en la bella edició d’Edicions del Buc, he anat seguint, amb creixent interès, el desplegament de l’obra general de Carles Camps Mundó, repartida entre nou poemaris -Lliçó de tenebres (1986), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total (2013)-, un llibre de proses -Com els colors a la nit (2006)- i un recull d’aforismes i reflexions -La figuració del(s) sentit(s) (2011).
A la manera d’Eliot, Jiménez, Riba, Rilke o Yeats, al llarg dels anys, Camps ha anat construint laboriosament una obra que forma un tot orgànic indivisible, compacte, enriquidor i dialèctic que es caracteritza per la seva intensa humanitat, la seva enlluernadora ambició intel·lectual i la seva brillantor formal. L’obra de Camps interpel·la els lectors i els forneix de les eines necessàries per afrontar el difícil repte de la vida contemporània.
