En aquesta Teoria lul·liana de la comunicació es fa una crítica global de la impostura anomenada “lingüística científica” (que l’autor identifica com a “llenguatgisme”), pels seus punts de vista reduccionistes i absurds. Com a alternativa es proposa un nou paradigma que rescati la saviesa antiga (i oriental) sobre el llenguatge i la integri amb les millors descobertes posteriors.
A partir del que diu Ramon Llull en El sisè sentit (1294), s’arriba a confegir una nova teoria sobre les llengües, basada en la metàfora de “la molècula de la comunicació”, d’una gran potència explicativa, didàctica i heurística. El llibre s’acompanya de diagrames que ajudaran la imaginació del lector a enlairar-se, a construir les seues pròpies concepcions (com diria Llull) i a gaudir d’aquest viatge al·lucinant i il·luminador al més profund del llenguatge humà.
Aquest és el primer volum de la sèrie L’Edifici de les Llengües, al llarg de la qual s’anirà completant un nou paradigma per a les ciències del llenguatge.
