«[Amb perfum de terra concreta], aplega una obra lírica considerable, el fruit de tota una vida: set títols independents [Poesies (1953), Crit (1962), Li diem món (1978), Bestiari (1981), Del meu terrer (1985), 30 d’agost. Palma, gralla, dansa, crit (1992) i Antologia poètica (1994)] i quaranta anys de treball continuat amb el vers.»
«Finalment, Antoni Massanell té el llibre que es mereix, i es pot ben defensar, sense risc d’errar el judici, que aquest és el llibre de la seva vida. Els que havíem anat llegint poemes esparsos de l’autor hi reconeixem les línies mestres de la seva lírica: l’extrem domini formal, educat en la severa escola noucentista, que li va permetre conrear amb excel·lència ara la cançó tradicional, adés el sonet; o explotar amb solvència avui les possibilitats de l’art menor -tan menor com el vers de dues síl·labes-, demà l’august alexandrí. La varietat de formes -el lector de seguida en tindrà esment- és un fet incontrovertible; però també ho és el rigor amb què el poeta acompleix els seus experiments amb la paraula.»
«Aquesta obra mereix dedicació: és un conjunt complet, ambiciós -encara que l’ambició sigui, per dir-ho així, a posteriori: és ara que podem entendre-la, ara que podem apreuar-la-. A través d’aquests versos, a través d’uns poemes fondament humans, se’ns dibuixa una ànima singular.»
«Antoni Massanell, el poeta de Vilafranca, perviu en un llibre que ens el mostra, poema rere poema, apamant el món -el seu, que és, a partir d’ara, el món del lector- amb l’instrument sensible del vers.»
