Antologia bilingüe de poemes de Marin Sorescu traduïts del romanès al català per Corina Oproae i Xavier Montoliu. Pròleg de Francesc Parcerisas
Marin Sorescu és, fet i fet, un escriptor amb una habilitat molt personal al qual el lector arriba amb facilitat, sense gaires entrebancs, però en la lectura del qual queda empantanegat per la força inesperada del sentit que se’ns ofereix i que se’ns amaga -com en un joc de mans en què el mag ens ensenya un truc determinat només per distreure’ns i mentrestant engalipar-nos amb una nova meravella que mai no sabrem d’on ha sortit, com s’ha produït. (Del pròleg de Francesc Parcerisas)
Marin Sorescu (Bulzesti, 1936 - Bucarest, 1996), poeta de l’encantament, va ser, a cops de paròdia i d’acudit, una patum sense parió que va omplir d’entusiasme estadis de futbol. Es va donar a conèixer l’any 1964 amb el llibre Sol entre els poetes, que va crear polèmica i va fer furor. Parlava amb gràcia i resolució de coses elementals, però amb un deix absurd, o salpebrant-les d’ironia. Tocava així, amb una lleugeresa insòlita i amb una màgica serenitat, la fibra més fina dels seus oients i lectors. Talment un pop prolix, també va conrear l’assaig, el dietari, el teatre, la novel•la i la pintura. Va traduir Poe i Eliot. Com a contrapartida, ell ha estat traduït a més de vint llengües, i ara, per fi, s’estrena en català amb una antologia que aplega un centenar dels seus millors poemes publicats en vida. Diuen que si les Ficciones de Borges s’haguessin escrit en vers les hauria signat Sorescu. I diu el poeta Seamus Heaney que Sorescu és ensenyament sense necessitat d’estudi.
