Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls: va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'èxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts. De totes les imatges que desfilen davant seu, n'hi ha una que li ha quedat especialment gravada: la del dia que, sota la mirada aterrida del seu cosí Charles i els seus amics, quan només tenien deu anys, el Will va abatre una graula amb la fona. Per què li ve a la ment aquest capítol llargament oblidat de la seva vida? Què oblidem i què recordem sobre nosaltres mateixos? Qui érem i en què ens hem convertit? I quines són les conseqüències dels nostres actes?