Quan Serguei Dovlàtov va aconseguir marxar a Occident, cada emigrant tenia dret a emportar-se només tres maletes de la Unió Soviètica. Ell en va tenir prou amb una. Gairebé deu anys després, ja instal·lat a Nova York, Dovlàtov es retroba amb aquesta maleta, intacta, oblidada al fons d’un armari. A dins hi ha vuit objectes, cadascun amb una història al darrere. Vuit històries que formen un autoretrat d’un dels escriptors russos més originals i estimats del segle XX.
Serguei Dovlàtov, amb una economia de mitjans sorprenent i un instint finíssim pel ritme i la paraula justa, ens ofereix a La maleta els records, sovint regats amb massa vodka, de la seva quotidianitat a la Unió Soviètica. Uns relats que serveixen per comprendre fins a quin punt la tragicomèdia i l’absurditat poden explicar les misèries i les grandeses de les nostres vides.
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona, LaBreu, 2009), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com Els nostres, El compromís o La maleta. A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra.
Després de vuit anys als Estats Units, l’autor troba al fons d’un armari la maleta que el va acompanyar en aquest viatge sense retorn, i hi troba una sèrie d’objectes que actuen com a catalitzador per relatar alguns dels episodis més lluminosos de la seva antiga vida, que es resolen invariablement mitjançant un humor àcid revelador del teatre de l’absurd que era la Unió Soviètica. Tal com digué Brodski, “la tonalitat de la prosa de Dovlàtov és d’un burlesc contingut, malgrat el tarannà desesperat de l’existència que l’autor descriu”. Qui obri La maleta ho podrà comprovar abastament.
