«La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys i la tardor s'espolsava les lleganyes. Durant tot l'hivern precedent havia estalviat força diners, jugava a bàsquet, i havia preparat el viatge romà assistint a classe als vespres a l'Institut Italià del passatge Méndez Vigo de Barcelona».«Cada dia apareixen "coses" noves. És per això que el viatger haurà d'estar sempre, com la ciutat, alerta i atent davant la quantitat de meravelles que les entranyes de Roma ens aniran subministrant, com si s'hagués metamorfosat en un "volcà dels prodigis"».«Roma és una ciutat que d'ençà el dia en què vaig començar a viure-hi, sempre he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxes resulta "quasi" inevitable, i en conseqüència el dia que me n'allunyi (físicament), estic del tot cert que no m'abandonarà (espiritualment) mai més». Veure article de David castillo a El Punt Avui en aquest enllaç.