A la meva escola tots érem iguals, encara que no tinguéssim els cabells del mateix color, ni els ulls, ni la pell? Bé, hi havia un nen que es deia Manuel que sí que era diferent. Al principi no se li notava, però amb el temps va començar a experimentar transformacions tan curioses que alhora ens espantaven i ens divertien. S?anava fent gegant per etapes. Un dia li van créixer els peus; un altre els ulls? Això tenia avantatges i inconvenients. De vegades ens espantava, però no era perillós. Ara bé, la gent del poble veí no va pensar el mateix quan va arrencar un arbre de soca-rel. Ho va fer sense voler. Només volia agafar un estel que ens havia pres el vent.