EL CUENTO DE LA CRIADA, de Margaret Atwood
24/05/2017
-
EL CUENTO DE LA CRIADA
Margaret Atwood
Salamandra
Hi ha llibres que arriben sense fer soroll i que atrapen des del moment en que els obres. El cuento de la criada, de Margaret Atwood, és, sens dubte, un d'aquests.
La seva autora en parla en aquests termes: "El cuento de la criada se nutrió de muchas facetas distintas: ejecuciones grupales, leyes suntuarias, quema de libros, el programa Lebensborn de las SS y el robo de niños en Argentina por parte de los generales, la historia de la esclavitud, la historia de la poligamia en Estados Unidos... La lista es larga."
El govern d'Estats Units tira endavant una sèrie de polítiques de retrocés de drets democràtics i civils molt severes, col·locant el país a uns nivells de llibertats similars als del segle XIX, però amb la capacitat de control de les societats més avançades tecnològicament.
Les dones són acomiadades de les empreses, els homes són els únics que poden tenir poder legal, i tots aquells qui no comulguen amb el poder són enviats a camps de concentració. A les dones se'ls prohibeix llegir i administrar diners.
Les criades són les noies fèrtils, que poden tenir fills, i que van de família en família per procrear.
La història està explicada a través de la Defred (que no és el seu nom real), una criada que tenia una filla i un marit, la van separar d'ells i no n'ha sapigut mai més res.
Aquest llibre té molts punts en comú amb 1984 de George Orwell,perquè parla de l'autoritarisme al segle XX, que pot arribar a controlar fins al més mínim detall la vida privada de tothom.
Més enllà de l'estil, que ens ha meravellat, aquest llibre ens ha sorprès perquè ens parla molt de les tendències que estan ressorgint en el món d'avui dia. I, com diu la seva autora, és un llibre contra la tirania.
