De Sagunt a Perpinyà és un fragment de l’obra autobiogràfica Histoire de ma vide, de l’escriptor Giacomo Casanova, en concret del que fa referència a la seua estada per les terres de parla catalana. El viatge es va produir l’any 1768. Va ser tot aquest any un període ple d’aventures i de desgràcies que ompli l’espai cronològic de la narració, en la qual desfilen tipus singulars i s’expliquen situacions i actituds altament reveladores. Aquest personatge ha estat un dels testimonis més excepcionals de la seua època i un dels autors més llegits del segle XVIII. Va viatjar durant més de cinquanta anys per tot Europa: de Londres a Constantinoble, de París a Sant Petersburg, de Viena a València i Barcelona... D’aquesta manera va conèixer els mòbils i els secrets de la societat, les seues ambicions i els seus vicis. Així, entre reis i cantants, cavallers doctes i prostitutes, l’obra ens introdueix en un univers que pocs autors de memòries descriuen amb tanta perspicàcia. És un cant a la llibertat personal, a la sensibilitat i a la intuïció, així com un trencament amb les convencions i els prejudicis morals i ideològics en general de la societat culta del seu segle, la qual reprodueix amb fidelitat.
