Les comunitats jardí són intervencions urbanes que, a partir de la disposició de tipologies edificatòries basades en el jardí privat i amb una utilització estratègica dels espais lliures i dels equipaments, cerquen la idea de comunitat en el sí de l'operació. L'estudi que aquest llibre presenta s'emplaça en el territori català i abasta des de finals del segle XIX fins el 1960, moment en què l'accés al vehicle privat per part de la societat implica un canvi substancial vers aquesta idea de comunitat i, per tant, d'aquest model projectual.
Les comunitats jardí demostren una gran versatilitat per adaptar-se a distints contextes socioculturals, sense perdre els seus trets identificatius principals, un fet que es tradueix en un ampli ventall de resultats projectuals. L'estudi d'aquest escenari permet establir un quadre taxonòmic amb quatre models principals -la producció, l'habitatge burgès, l'habitatge social i el turisme-, que s'ajusten a períodes temporals específics, amb contextes socioculturals concrets.
Aquest treball permet també identificar els trets generals de les comunitats jardí. En aquest sentit, s'incideix acuradament sobre la composició urbana de les intervencions, sobre la seva disposició edificatòria, els seus mecanismes d'agregació, la seva jerarquia viària o els seus espais oberts, així com també s'ha posat de relleu la seva aportació patrimonial.
Així mateix, la lectura de la localització de les comunitats jardí respecte els nuclis urbans preexistents permet abordar la seva faceta més teòrica, entenent aquests assentaments com a peces urbanes significatives i al mateix temps clau en la construcció de les nostres ciutats.