El fotoperiodista Jordi Borràs posa sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, violència en totes les seves cares i expressions possibles: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada esberlant un vidre, una amenaça armada i uniformada, una bandera estripada… violència com a recurs dels que no tenen res o com a excusa per tapar les vergonyes del mal govern.
Warcelona, una història de violència neix després d'anys de viure i captar manifestacions al carrer i veure'n amb estupefacció els resultats periodístics. A través del llibre de fotografies, l'autor mostra totes les facetes de la violència amb connotacions sociopolítiques que li ha estat possible fotografiar, amb un doble objectiu: denunciar, d'una banda, l'ús desmesurat de la força per part de qui en té el monopoli de forma legal i, de l'altra, la manca de rigor informatiu en la majoria de mitjans de comunicació quan toca valorar avalots al carrer.
Quins són els veritables responsables de tota aquesta violència? De veritat serveixen d'alguna cosa les mesures repressives per les quals aposta el Departament d'Interior sense cap mena de resultat? Ja fa anys que Jordi Borràs s'ho pregunta, i també fa anys que humilment en proposa la resposta: cap mesura repressiva serà eficaç per combatre la violència, perquè -parafrasejant el tòpic- la violència, encara que porti placa, engendra més violència.
«Warcelona, una història de violència és la contracrònica gràfica d'un temps viscut a contrapèl i a contratemps, la descodificació d'escenes de disrupció urbana, de frames concrets de quan tot es trenca, de la targeta de memòria que ens recorda la bronca urbana de quan el carrer esclata en mil contradiccions i bocins. Rere ella, suren tots els ingredients d'una sorda guerra de baixa intensitat, d'ampli espectre i encara inacabada, decretada pel Poder contra tota forma de dissidència». [Fragment del pròleg del diputat i periodista David Fernàndez].
