Un matí de juny, en Patrick, professor i pintor, entra a fer l’última classe a l’Acadèmia de Belles Arts. Està a punt d’abandonar Roma per començar de zero a Venècia, ciutat feta d’aigua i encant. S’acomiada dels alumnes i els deixa un missatge que és un testament espiritual: «Creieu sempre en les emocions, creieu en l’amor sense por d’equivocar-vos, perquè de vegades els errors ens duen a la felicitat». Torna a casa i, abans d’anarse’n, decideix donar una última ullada a un quadre, el retrat d’una dona que s’ha estimat molt, el record de la qual porta sempre dins. Però, quan destapa la tela, la veu buida.