Escrit al voltant de l'any 750, Ètica i educació per a governants tracta del comportament moral i pràctic que han de seguir tant els sobirans com els membres de l'elit política i intel·lectual que prosperen a l'entorn del poder: allò que a l'època medieval s'anomenava «espill de prínceps» i que té El príncep de Machiavel com a exemple més conegut i influent.
Ibn Almuqaffa, considerat un dels fundadors de la prosa literària en àrab clàssic, l'escriu amb la intenció que l'imperi islàmic adopti formes de govern que havien resultat eficaces en l'antic i vast imperi persa: una mena de pacte ètic entre els governants i el poble, pel qual una elit intel·lectual dirigeix l'imperi però respectant els drets de la resta d'estaments socials.
El governant ha de legitimar la seva autoritat practicant virtuts que garanteixin l'ordre i la justícia, ja que té una responsabilitat moral davant dels súbdits.
Un clàssic imprescindible de la literatura àrab, que s'avança set segles a El príncep de Maquiavel.
Traducció de l'àrab i introducció de Margarida Castells Criballés.
