Còsima de Grazia Deledda

Cósima, és la darrera obra de Gracia Deledda (Nuoro, 1871), publicada després de la seva mort i deu anys després que li fos atorgat el Premi Nobel de Literatura. Cósima és una obra autobiogràfica, escrita en tercera persona, en la qual l'autora evoca la seva vida al Nuoro natal retornant als seus records i oblits d'infantesa, en una societat ancestral regida per codis consuetudinaris que es transmetien oralment i que conformaven un seguit de regles que governaven totes les esferes de la vida de la regió.

A Cósima, Deledda desplega un veritable testament vital fent desfilar per les seves pàgines des de la casa que va veure néixer i créixer com a persona i narradora autodidacta; als paisatges i la vinculació amb la naturalesa d'una societat agrairà i pastoral; homes i dones, llegendes i tradicions evocant una societat de caràcter profundament endogàmic que la condiciona des del primer moment i contra la que es revolta a través de l'escriptura, construint un món interior d'una sensibilitat i solidesa extraordinari i que alimenta amb el coneixement que va adquirint l'autora a través de lectures de revistes vingudes de reu i dels llibres que un dels seus germans porta a casa i que és ella qui ols llegeix i reelegeix i amb els que amplia els horitzons de llibertat que des de ben petita alimenta.

A Cósima, Deledda desplega una capacitat narrativa que atrapa al lector des del començament de la novel·la i l'aproxima a una realitat, la Sarda de finals del segle XIX, contra la que es va revelar la protagonista i que va donar a conèixer mundialment a través de les seves novel·les.

Cósima ha estat publicada per NordicaLibros en una edició que inclou una introducció sobre l'obra de Gracia Deledda a càrrec de la traductora Maria Teresa Navarro, un apèndix sobre les notes d'Antonio Baldini, primer editor de l'obra pòstuma i, a títol d'epíleg, el discurs que va fer el professor Schuch com a motivació de la concessió a l'autora el Premi Nobel de Literatura l'any 1926.